Dos llibres sobre el discurs legitimador dels reis aragonesos a Nàpols

Vademècum

marineroCalixt III deia davant dels ambaixadors milanesos, referint-se a Ferran d’Aragó, el fill i flamant successor d’Alfons el Magnànim a Nàpols, que era “un bastardello de chi non sapemo chi fusse il padre, un puerulo chi è uno niente. Ello se è chiamato re et scrivessi re senza licentia o auctorità nostra”. Això, el 1458, era només una mostra dels problemes amb què es va enfrontar la branca napolitana dels Trastàmara aragonesos, imposada per les armes i mantinguda al tron durant una seixantena d’anys, entre revoltes nobiliàries internes i topades amb els poders que al·legaven els seus drets sobre la corona (França i Aragó) i la investidura del regne (Estats pontificis). La lluita de la nova dinastia per conservar Nàpols es va dirimir al camp de batalla i al camp diplomàtic. Una de les seves armes va ser la construcció d’un discurs de legitimació dinàstica, objecte de dos llibres recents que parteixen d’enfocaments…

View original post 909 more words

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s