Congrés “Els Borja en l’art” (Xàtiva): Presentació de comunicacions

I Congrés Xàtiva: història, cultura i identitat: Els Borja en l’art, dedicat a les recreacions artístiques, literàries, musicals i audiovisuals sobre els Borja.

borja_en_lart

  • Lloc: Xàtiva, convent de Sant Domènec.
  • Data: 4-7 maig 2016.
  • Organitza: Ajuntament de Xàtiva, amb la col·laboració de la Universitat de València i l’Institut Internacional d’Estudis Borgians.
  • Més informació: web del Congrés.
  • Presentació de propostes de comunicació: fins al 31 de gener de 2016, a través del següent formulari.

Aquesta reunió d’investigadors té com a objectiu principal analitzar la recepció de les figures dels Borja, des de la seua època fins al present, a través de les diverses manifestacions artístiques que s’han inspirat en la cèlebre família valenciana.

Quin concepte s’ha difós dels Borja des del cinema? Com s’han plasmat els papes a la literatura? Com ha influït la televisió, l’òpera o el teatre per consolidar la famosa “llegenda negra” que envolta aquesta nissaga? Quines expressions artístiques de la modernitat s’han interessat pels Borja i des de quina òptica? Quant hi ha de fantasia i quant de documentació històrica a les representacions artístiques que rodegen el cognom més internacional de Xàtiva?

Els participants poden interessar-se per estudiar l’extensa narrativa creada entorn dels Borja, amb obres de gran qualitat com l’Angela Borgia de Conrad Meyer, Els Borja de Klabund o Borja papa de Joan Francesc Mira, i productes comercials d’èxit internacional com The family  (Els Borja) de Mario Puzo. També poden ocupar-se del teatre: des dels autors anglesos postshakespearians (Barnabe Barnes, Nathaniel Lee), passant per la fonamental Lucrèce Borgia de Victor Hugo, Jules Verne, Pietro Cossa i A. C. Swinburne, fins al Borja-Borgia de Manuel Vicent o una obra mestra inclassificable com el Concili d’Amor d’Oscar Panizza. Sense oblidar la poesia de temàtica borgiana: des d’un Cantalicio o un Ariosto que canten els fastos dels fills del papa Alexandre fins als moderns com Paul Verlaine, Ernesto Cardenal i Antoni Martínez Revert.

Així mateix, els comunicants poden centrar les seues propostes en la pintura de Joan de Joanes o en l’òpera de Donizetti tant com en el còmic Los Borgia de Milo Manara y Alejandro Jodorowsky, el videojoc Assassin’s Creed: Brotherhood o les sèries de televisió Borgia: Faith and Fear i The Borgias. A banda de l’estudi d’una ampla filmografia amb més de quaranta títols, des de The eternal sin (1917) de Herbert Brenon fins Los Borgia (2006) d’Antonio Hernández, amb films de culte de Murnau, Abel Gance o Valerian Borovczyk.

En definitiva, aquest congrés tracta d’estudiar quin tipus de recreació dels Borja s’ha fet i es fa des dels distints discursos artístics per observar de quina manera s’ha fixat el concepte “Borja” o “Borgia” a l’imaginari col·lectiu internacional, més enllà de realitats històriques contrastades. Tractarem de respondre la següent pregunta: com l’art ha plasmat i utilitzat els Borja? Totes les comunicacions que seguisquen aquesta via i oferisquen visions innovadores sobre el tema, seran benvingudes. (Font: web del Congrés)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s