Joan Requesens: “De mans a mans, 500 anys”

Un apunt de Joan Requesens sobre les mans que parlen, sobre l’altre llenguatge de les mans.
Witsen_Geysbeek

1493

El papa Alexandre VI escriu una carta al seu fill Joan de Borja, II duc de Gandia, un diumenge a les 6 de la tarda. A la matinada següent, la del dilluns, Joan es fa a la mar amb quatre galeres. Deixava Roma en direcció a Barcelona, on arribà el 24 d’agost de 1493. A la Ciutat Comtal hi havia els reis Ferran d’Aragó i Isabel de Castella a punt d’obtenir la devolució dels comtats de Rosselló i Cerdanya en fer les paus amb Carles VIII de França. El II duc de Gandia hi entrava amb els seus quinze anys per casar-se amb Maria Enríquez, cosina del rei Ferran. Etcètera, etcètera amb la història. Retorno a la carta, la qual no és altra cosa que un seguit de recomanacions paternes, i en selecciono el tros següent:

Manam-te que no et lleves los guants mai, fins sies en Barcelona, e té cura de les mans perquè la mar guasta molt, e així mateix de la cara e cabells.
Iterum, te manam hages gran cura de les mans perquè en nostra terra s’hi mira molt.

Les mans!

2013

Diumenge plujós de novembre, hora matinal de lleure, i succeeix. Casualitat, sort, atzar, ventura, xamba; trieu. Fullejo un llibre i m’entretinc en la lectura d’un dels documents i, en arribar a les acaballes del text, em sorprèn el fragment transcrit. La memòria em desperta una música i una lletra de Raimon. El fitxer em dirà a quin prestatge trobaré la cançó sencera.

1993

Aquest és l’any d’edició de les primeres cançons del cantant de Xàtiva. La sisena, a la pàgina 21: “Cançó de les mans”.

De l’home mire
sempre les mans.

Mans de xiquet, dels que maten, dels que manen matar, dels amants, dels que passen fam… que es faran grans, brutes, fines, tremoloses, dures… pures de quan érem infants.

De l’home mire
sempre les mans.

Les mans!

Comentari? El lector farà el seu per interpretar el consell patern i papal: “manam hages gran cura de les mans”… perquè són senyal de bona salut, corporal i espiritual?, perquè són imatge de flaquesa i de tristor?, perquè ho són de curosa hipocresia?

Les mans!

Manresa, novembre de 2013

Per llegir-ne més

RAIMON, Les paraules del meu cant, pròleg de Joaquim Molas, Barcelona: Empúries, 1993.
SANCHIS SIVERA, Josep, Alguns documents i cartes privades que pertanyeren al segon duc de Gandia en Joan de Borja. Notes per a la història d’Alexandre VI, estudi preliminar i edició: Santiago La Parra López, transcripció: Vicent García i Martínez, Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2001, p. 79-80.
Anuncis

3 pensaments sobre “Joan Requesens: “De mans a mans, 500 anys”

  1. Les mans! Són necessàries per a qualsevol activitat i tasca, distingeixen el ric del pobre, l’intel·lectual de l’artesà i del pagès. Les mans! Que poden acaronar i estimar, però també matar. Gràcies un cop més, Maria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s