Roma e il papato nel Medioevo

Hom_Miglio1Roma e il papato nel Medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio, 2 vol., a cura d'Amedeo de Vincentiis i Anna Modigliani, Roma: Edizioni di Storia e Letteratura, 2012. ISBN 978-88-6372-438-7 i 978-88-6372-439-4.

Entre els estudis sobre la història del papat oferts al professor Massimo Miglio en els dos volums d’homenatge publicats el 2012 a Roma, era inevitable trobar-ne uns quants de contingut específicament borgià, no només per la influència de Calixt III i Alexandre VI en la història de la santa seu i de l’Europa dels segles XV-XVI, sinó per la tasca desenvolupada pel mateix Miglio en l’organització del cinquè centenari del pontificat d’Alexandre (1503-2003), que es va traduir en una sèrie de publicacions imprescindibles per a l’estudi del segon papa Borja -i, de retop, del primer.

L’aportació de l’homenatge a Miglio als estudis borgians es concentra sobretot en el primer volum. Miquel Navarro Sorní (“De ‘homo regis’ a ‘homo Ecclesiae’. Reflexiones en torno al enfrentamiento entre el papa Calixto III y el rey Alfonso el Magnánimo en la política italiana”, p. 475 seg.) insisteix en un tema al qual ha dedicat moltes pàgines: les conflictives relacions entre el Magnànim i el seu antic servidor Alfons de Borja després que aquest es convertís en Calixt III; Paolo Prodi (“Alessandro VI: riflessioni dopo il V centenario”, p. 565 seg.) aprofundeix el seu discurs sobre la ideologia del papa-rei que caracteritza l’acció de govern del segon papa Borja; i Girolamo Arnaldi (“La discussa scelta onomastica di Rodrigo Borgia”, p. 581 seg.) reprèn l’anàlisi dels referents clàssics, hagiogràfics i pontificis que Roderic de Borja tenia in mente quan va adoptar el nom d’Alexandre.

D’altres treballs aporten notícies sobre grups i personatges relacionats amb l’entorn borgià: els valencians documentats als Estudis generals italians al segle XV (Paulino Iradiel, “El estudio como inversión. Estudiantes valencianos en Italia y banco internacional”, p. 403 seg.); Paolo Matabuffi, capellà del papa Calixt (Antonella Mazzon, “‘Ad tollendum discordiam inter monasteria’. Riflessioni e brevi note sull’eremitano Paolo Matabuffi”, p. 441 seg.); el cardenal Jorge de Costa (Anna Maria Oliva, “I fratelli da Costa tra Italia e Portogallo. Incunaboli e arredi sacri dall’Italia e da Roma alla sede arcivescovile di Braga”, p. 525 seg.); i Andrea, un sastre romà que, entre la clientela, comptava amb el saragossà Andrés Vives -metge de Roderic-, el cardenal de Sogorb Bartomeu Martí i, potser, el mateix papa Alexandre (Anna Modigliani, “I libri contabili delle aziende romane nel tardo medioevo: una lacuna (con l’edizione del libretto di conti di Andrea sarto)”, p. 539 seg.).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s