Un qüestionari de Cèsar Borja a Lorenz Beheim

Destinat com estava a la carrera eclesiàstica, Cèsar, el fill gran del cardenal vicecanceller Roderic de Borja i de Vannozza Cattanei, va rebre una educació acurada. A Roma va tenir preceptors d’origen catalanoaragonès com el canonge i poeta mallorquí Esperandéu Espanyol i l’alzireny Joan de Vera, futur cardenal i col·laborador seu a la Romanya, i italians com l’humanista Paolo Pompilio; més endavant va estudiar Dret a Perusa i a l’Estudi florentí de Pisa. Sabem que, com altres prínceps de l’època, reuní una biblioteca, i acollí poetes i cronistes àulics que elogiaren el llinatge Borja i difongueren les empreses militars del Valentino. S’ha conservat una poesia popular (frottola) que -diuen- era la seva preferida: “Donna, contro a la mia voglia / mi conviene da te partire…”

La seva àmplia curiositat es revela en una llista de preguntes que Cèsar Borja hauria adreçat al polifacètic Lorenz Beheim o Behaim, humanista, metge, astròleg i alquimista alemany, que durant molts anys va residir a la cort pontifícia com a cambrer i magister machinarum del vicecanceller i després papa Alexandre VI. Les qüestions versen sobre temes tan diversos com la memòria artificial, l’alquímia, la construcció d’artefactes militars, l’elaboració de verins -s’atribueix a Beheim una estreta col·laboració amb els Borja en aquest punt central de la llegenda negra sobre la família-, els afers galants, alguns trucs per redactar i fins i tot falsificar documents secrets, etc. L’autenticitat del qüestionari és dubtosa i no ens ha arribat cap notícia de les possibles respostes de Beheim. Sigui com sigui, es conserva a Nuremberg entre els papers d’un bon amic d’aquest, Willibald Pirckheimer.

Questiones factae a duce Valentino, filio Alexandri papae, ad Laurentium Bohemum

Una memoria arteficiale. A fare cornioli. A fare camey. Lavorare et polire una gioia. A fare letere bianchi in piano in una corniola in piano. A fare un’aquila in uno zafiro. A fare uno zafiro biancho. De cristallo ni fare zafiro. De uno materiale oy metallo como piumbo farni smaragdi, topatii, rubini. A fare in una marmora un cosa che serrà judicato naturale tamen miraculose. A tagliare un bechiero ad modo de una cintura et tyrarlo. A fare un giardino in uno cristallo in incollare gioge.

In machini bellici: Una cintura per non potere negare. Una lanza per muntare in una fenestra. Un ponte. Tirare cum una bombarda. A fare pulvere. A fare crepare la artigliaria. La tempera. Andare sulla aqua. A zippare lo chibuo vecchio. A spezare traversi. A spezare un muro senza ferro. Sonniferi. Scale de corde. Fermatura. Fermatura de p. Parlare di lontano de un castello al’altro.

De venenis: In una taza. In sale. In odore. In camera. In sella. In staffi. In suchare. In trabucci per gectare in uno castello. In fonti, in fiumi, in puzi. A tempo de [giorni?] mesi. A fare cadere uno malato. A farelo sano ad libitum meum. A fare venire la febre ad uno.

In cose galante: La cruce. La candela. Li fiori. El ferretto. El pomo. El ovo. La galina. La prophezia. La figura. El zoppicare de cavallo. Che non mangia. Che appare difforme. Aceto in pulvere […].

In cose pertinenti a cancellere: Contrafare ogni mani. Contrafare ogni sigilli. Aprire ogni letere. A reserrareli. Scrivere in carne humana. Scrivere in una camisa. Scrivere in ferro. Scrivere in picta. Scrivere a tempo. Scrivere che in 15 dì torna biancha. Inziffari di multi sorti. Che non si pozano legir eccetto per el focho. In aqua. In uno specchialo. In puncti questo modo: ………………. ………………. ………………. In figuri questo modo [segueix un alfabet en xifra]. La rota. In biancho. A tempo. A levare le letere. Scrivere cum aqua de puzo et torna nigra. Mangiare le letere. L’aqua de scrivere l’oro. Letera antiqua.

In cose mechanici: El scaciero. La testa de morte parlare. Dorare el piumbo. Traversare li animali la terra. La figura girare li occhi. In agricultura alcuni cose. In ornamenti de donne.

Per llegir-ne més

Les qüestions es transcriuen dins Cèsar Borja, cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia, amb textos d'Álvaro Fernández de Córdova, Jon Arrizabalaga i Maria Toldrà, València: Tres i Quatre; Institut Internacional d'Estudis Borgians, 2009 (Biblioteca Borja Minor, 2), 484 p. ISBN 978-84-7502-820-0.
Anuncis

2 pensaments sobre “Un qüestionari de Cèsar Borja a Lorenz Beheim

  1. Aquest “qüestionari” podria donar lloc a un estudi apassionant sobre la ciència en temps de Cèsar Borja (que m’apunto a la meva llista a on ja hi figura la salut i la medicina). Una pregunta, si us plau: es tracta d’un “qüestionari” stricto sensu? Sembla més aviat una llista d’ítems sobre les que Cèsar poder esperava tenir informació. Preguntes concretes li fa? Entenc que aquí la traducció de “questiones” a “qüestionari” és problemàtica. Moltes gràcies. Les entrades són cada dia més sorprenents!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s